Més enllà de les pistes: El poder de construir comunitat entorn al pàdel
Hi ha una versió d’un club de pàdel que funciona bé: les pistes es reserven, els partits es juguen, els ingressos entren. I hi ha una altra versió, més difícil de construir però molt més valuosa, on els socis no hi van només a jugar, sinó perquè de debò volen ser-hi. La diferència entre les dues gairebé mai no rau en la qualitat de les pistes. Es tracta de si el club ha aconseguit crear alguna cosa que se senti com una comunitat en lloc d’un sistema de reserves amb parets de vidre.
Per què la creació de comunitat no pot ser una pensada posterior
El format social del pàdel no és una part del màrqueting, és el producte real. A tot el món, aquest esport compta amb uns 35 milions de jugadors aficionats, i més de la meitat hi juga almenys una vegada a la setmana. Aquesta freqüència és rara en l’esport i apunta al següent: la gent no torna només pel joc, torna per la gent. Els clubs amb múltiples pistes que combinen les seves instal·lacions amb espais socials integrats, per exemple, registren taxes de retenció fins a un 30% superiors a les dels espais enfocats purament en el lloguer de pistes. A més, els clubs coneguts per prioritzar la comunitat veuen de manera constant taxes de renovació anual superiors al 90%.
Com és realment una proposta de valor sòlida
Els socis noten els detalls que fan que un club se senti dissenyat per a ells i no simplement llogat. Uns vestidors nets, amplis i realment còmodes transmeten respecte pel temps del jugador. Una botiga especialitzada fa més que vendre pales: reforça la identitat del club i dona als socis una raó per quedar-s’hi després del partit. I després hi ha la cafeteria o restaurant, que sovint acaba funcionant com el veritable cor del club: el lloc on les converses de postpartit es converteixen en amistats, i les amistats es converteixen en la raó per la qual els socis renoven any rere any.
La comunitat com a estratègia a llarg termini, no com a tàctica de llançament
Els clubs que construeixen comunitats reals no s’asseuen després del dia de la inauguració a preguntar-se com crear-ne una. Hi pensen abans d’instal·lar la primera pista: on s’asseurà la gent després d’un partit, si hi ha una raó per quedar-s’hi una hora més, quin ambient es respira un dimarts a la tarda quan tot està tranquil. Una lliga setmanal, una sessió per a principiants, un partit on acabes jugant amb tres persones que no coneixies de res… Aquestes coses semblen petites, però són les que separen un lloc que la gent visita d’un lloc al qual la gent sent que pertany. I els números ho avalen: els socis que s’involucren en activitats organitzades, en lloc de limitar-se a reservar una pista, tenen moltes menys probabilitats de desaparèixer quan arriba el moment de renovar la quota.
També hi ha una perspectiva més àmplia que val la pena tenir en compte. El pàdel no ha crescut de manera aïllada. En els últims anys s’ha convertit en part de com molta gent concep el seu temps lliure, juntament amb la salut, el bon disseny i les experiències socials que realment valen la pena. Aquesta connexió amb un estil de vida més ampli és una cosa que l’esport s’ha guanyat a pols, i els clubs que ho entenen tendeixen a atraure socis que veuen el club com a part de la seva vida i no només com un lloc per fer exercici.
Dissenyar instal·lacions que impulsin la comunitat que busques
La distribució física d’un club fa que la creació de comunitat sigui més fàcil o la dificulta. Les línies de visió entre les pistes i les zones socials, la ubicació de la cafeteria respecte a l’acció, l’espai suficient perquè la gent es reuneixi sense col·lapsar l’entrada: són decisions de disseny amb conseqüències reals, no detalls per resoldre més endavant. Els clubs que inverteixen en aquesta visió des del primer dia són els que acaben tenint llistes d’espera en lloc de franges horàries buides.
Per acabar, convé no perdre de vista l’objectiu. Una pista de pàdel atrau la gent la primera vegada. Una comunitat de pàdel és el que fa que hi tornin.
Construir aquest tipus de comunitat comença molt abans del dia de l’obertura, i cada club troba el seu propi camí per aconseguir-ho. Els permisos, els costos, el tipus de socis que vols atraure, la ubicació: les decisions correctes depenen del context de cada projecte, i encertar des del principi ho defineix tot. Hem acompanyat molts clubs en el llançament de nous projectes i en la transformació de negocis existents —dels quals molts són avui autèntiques històries d’èxit, com TEMPO Padel and Pickleball Club a Houston, un club construït entorn del concepte de comunitat que descriu aquest article—. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a definir les opcions que millor s’adaptin al teu projecte.
